Inspecció Desfrenada 2013

Ja falta menys per la propera Desfrenada, de l’11 de Setembre de 2013. Aquest Diumenge vam fer una volta de reconeixement. Érem: Molas, Àngel, Tomaz, Mañas, Lato, Gerard, Albertí i un servidor.

Encara queda feina per fer, però penso que la gent li agradarà molt, ja que hi hauran un munt de corriols, que la majoria no havíem fet mai i a més son autèntica “pata negre”. Aquest any la marxa passarà per la Zona de Sant Ferriol, o sigui que ja o sabeu a continuar entrenant.

Per si de cas i no parar la màquina, els Companys de Pedal Maià, faran la seva Marxa Popular, el dia 16 de Juny. Bé, Salut a Tothom.

Puigsacalm 1ª Intent...

 

Ja tocava...després d’unes quantes setmanes de no agafar la bici de muntanya, el passat Diumenge en vam fer una de grossa. Érem: Àngel, Gerard, Garrison, Mañas, Molas, Tomaz, Arnau, Tat, Lídia, Kel, València, Paco, Willis i un servidor. Quin goig, ni més ni menys que 14 bikers, tot i que el temps no pintava bé.

Anem direcció cap a Les Preses, amb els respectius cotxes. Ja a l’aparcament del Caprabo, ens trobem tots els bikers, uns 400 que feien la Tramun. Quina matada, és la marxa per excel·lència per corriols, amb uns 70Km de recorregut.

Nosaltres anem fent, aviem de pujar al Puigsacalm, quasi res. Agafem les bicis i cap a pedalar, passant per Sant Privat. A partir d’aquí, tot pujada i aigua per tot arreu; rieres, camins...Passem pel camí de Valentí, Can Vidal, l’Esteller, Freixeneda, Coll de Siuret. On en veure que començava a ploure i la cosa no pintava bé, decidim fer marxa enrere, passant per la carretera de Collfred. Una baixada ràpida i molt perillosa, ja que en ploure i degut a la boira, no veiem quasi res. Un cop a baix, passem per Sant Privat i tornem altre cop a Les Preses, on teníem els cotxes. Anàvem molls de dalt a baix i estàvem morts de fred. Ens refugiem al Vertisol, on fem unes cervesetes per recuperar forces. En Total uns 45Km i amb ganes de tornar-hi més endavant. És la segona vegada que intento pujar al fer la marxa i les dues he hagut de marxar sense fer el cim, per culpa de la forta pluja. Salut a Tothom.

Terra de Remences 2013

Quin Gran Dia, mare meva. Després de no se quants dies de parlar de la marxa, amb tota la tropa dels Desfrenats i de fer algun que altre entreno per carretera, el passat Diumenge vam fer el Terra de Remences 2013 i ja en van quatre participacions seguides. Aquesta vegada, però m’estrenava a la volta llarga de 175Km.

Bé, com ja és costum, vam quedar amb els companys, el bar Esport de Besalú.

Cap a les 6:15, ja estava menjant un entrapar de fuet i un suc. De mica en mica va anar arribant la gent. Un cop tots reunits cap a Sant Esteve d’en Bas falta gent.

Aparquem els respectius cotxes a l’aparcament de Plasticsa. Ens posem el “traje de luces” i tots apunt per la foto Oficial. Aquesta vegada érem colla. Volta Curta: Gerard, Lato, Pont, Sararols, Molas, Garrison i Xavi. Volta Llarga: Marc, Lídia i un servidor. Tot un èxit.

Agafem posicions per la sortida de la llarga, estava tot ple, més de 2000 persones, quasi res. Cuet i tots a pedalar. En Marc, només sortir ja el vaig perdre de vista, anava com una bala. Com l’any passat hi havia la colla de Sant Jaume: Bereques, Bota i Sònia, a l’aparcament del Caprabo animant-me i fent fotos, molt emocionant.

Passem per Olot, que com sempre és el més guapo i gas fins a la Canya. A partir d’aquí vaig fent el meu ritme, sense forçar la màquina com l’any passat. Mentre pujava el Capsacosta, vaig veure en Met Estanyol que pujava a tota llet, quin Crack. Em notava bé, vaig anar amb un grup d’uns 100 ciclistes de Sant Pau a Ripoll, anàvem a un ritme prou bo, el semàfor ni el vam veure. Pujada altre vegada, ara el Coll de Canes, aquest també agafo ritme i xino xano cap amunt. La baixada ja era una altre cosa, la gent anava com un cuet i jo el darrera. Un cop a Olot tocava agafar forces per lo que ens esperava després. Em trobo la Mari, que em dona ànims al costat del nou hospital. Passem per la Pinya, on faig una petita parada per fer un riu i parcel·lària a ritme constant guardant forces, com la resta del grup, que per cert feien tots la llarga. Apunt de començar a pujar Bracons, em passa en Xavi Triola, que feia la Curta. Pujada a Coll de Bracons, ara tocava patir una mica, no em podia guardar res, mentre pujava em trobo a la Coral i l’Isa, amb una pancarta que posava “Quim anar fent Nafent nafent i no frenis”, això em va donar ànims per pujar. Abans d’arribar a dalt em trobo en Jaume Castells, que em dona més ànims, mentre em feia la foto corrents el costat , quin pajaro el tiu. Un cop fet el cim, em paro a menjar i beure una mica i el cap de res agafo la bici i a vall que fa baixada. Collons com baixava, era ràpida de collons. Ja a Torelló agafo un grup i no el deixo fins a Manlleu. On hi havia en Sito, la fem petar una estona mentre aprofito per menjar i beure altre cop. Quedava el pitjor, el Coll de Condreu, passant avanç per can Tonigròs on hi havia l´últim avituallament, que també em vaig parar. La gent anava trinxada, tothom anava a la seva bola, quedava aguantar fins el final. Ja el Coll, baixada arriscada i recta a tope,  fins arribar a l’arribada, a Sant Esteve.

Molt i molt guapo, havia patit, però havia valgut la pena. El Final 6:28, que per mi està prou bé. Pel que fa els companys m’han comentat que els hi ha anat de conya i el més important, ens ho vam passar teta. Des d’aquí vull felicitar l’Organització, un 10, tot perfecte. Salut i Fins la Propera.

Carreterus a Tot Gas

Cap de setmana d’entreno Total. Ja queda poc pel Remences i pensant que estava apuntat a la marxa llarga, bufff... havia de rodar una mica per carretera amb els companys, que també fan la marxa.

Dissabte vam quedar amb en Marc Olivet i en Xavi Triola, a l’aparcament de la Cresta de la Canya. La intensió era anar a fer la volta curta. Només sortir, ja ens vam trobar un munt de ciclistes per tot arreu. Vam anar a un bon ritme, fent relleus curts. Ja a Sant Privat, decidim fer una parada, a la Cooperativa Verntallat. On vam menjar una mica per recuperar forces, ja que ens quedava pujar Barcons, quasi res. La pujada és dura de collons, sobretot el començament, a la mitat, el final... a tot arreu. Allà no et pots guarda res, ho tens de donar tot, falten pinyons, plats... Un cop a dalt foto de rigor i baixada fins arribar a la Canya. Molt bon entrenament. En Total uns 110Km.

Diumenge, era el dia de sortir amb un grup més gran. Quedem al matí el pavelló de Besalú, érem: Molas, Gerard, Marc(Sant Feliu), Garrison i un servidor. També hi havia els que sortien en btt: Mañas, Albertí i Willis. Per no se menys també havien quedat, els runnings: Pitre, Mireia...Com podeu veure la gent no entrena, je je.

Quant som a Argelaguer si afegeix en Climent i en Cesc, aquest eren els Líders de l’equip, els putus amos. Mentre anem fent camí, arribem a la Canya, on si afegeix, en Pont i el “senyorito” Sararols, “ara tinc fred, ara tinc calor”, el paio no para, és un personatge.

Bé, ja tots reunits, ni més ni menys que 9 carreterus,  amunt que fa pujada.

Vam fer la volta curta, amb diferents reagrupaments i el més important, ens ho vam passar teta. Ja de tornada a Besalú, encara vam tenir temps de fer unes cervesetes a Can Quei. En Total ens van sortir també, uns 110Km. A partir d’ara a descansar fins el proper Diumenge. Salut i bon Remences a Tothom.