Després dels "Chuquis", toca carretera.

Pujant Castellfollit

El Ferrer fent de llebre

Les màquines

Un cop recuperats

Aguantant el cartell

Després del gran concert que vam poder assistir, ahir a la nit, a fora de Can Quei, del grup: “Los amigos de Chuqui”, dels companys: Mas, Valencia, Villano i Roman el cantant i showman, que sempre ens té amagada alguna sorpresa en el transcurs del concert. Degut això, hem quedat un pel més tard del que és habitual, cap a les 9:00, per cert era la primera sortida amb carretera dels NAFENT. En principi semblava que seríem en Ferrer i jo, però el final, s’ha apuntat l’Anguita i en Jep Bueno. El matí mentre pujava cap a St. Jaume amb bici, m’he trobat en Quim Mingo a la betzinera de Besalú, avui ha agafat la moto, això és novetat, ja que últimament no para de pedalar, havia quedat amb en Canet. Un cop he arribat, hem anat direcció a Olot passant per Sant Joan, a la rotonda de la BP, ens hem enfilat pujada amunt, dirección a Santa Pau. Renoi quina pujada, sembla que no s’acaba mai, passat Santa Pau, ens hem creuat amb en Quel Galceran i en Serrano de Besalú, ells anaven amb btt, vés a saber d’on venien. Més tard ens hem desviat cap el Torn i a la dreta cap el Santuari del Collell. Un cop allà hem fet la foto de rigor i a recuperar forces. Cap a Banyoles falta gent, anavem bastant bé de forces i això que en Bueno, feia més d’un any que no agafava la bici de carretera. A Banyoles ens hem parat a proveir d’aigua, hem fet la volta a l’estany i de tornada cap a St. Jaume.
La veritat és que ha anat molt bé, a veure si més endavant fem alguna altre sortida per carretera, val la pena. Han sortit uns 75Km, jo n’he fet uns quants més, ja que he anat i vingut de Besalú, sóc un malalt, je je. Bé salut a tothom i bones vacances pels qui en fagin, a mí encara em queda una setmaneta, que dura que serà.

Una mica de carretera...

Avui, per fi he agafat la bici de carretera, ja feia uns quants dies que ho intentava, però no trobava el moment. He fet una de les rutes que més m’agraden. Besalú-Can Vilà-Crespià-Esponella-Melianta-Banyoles-Besalú. He sortit una mica tard, cap a les 19:30 i he arribat a les 21:00. Una hora i mitja, però força intensa. Pel camí m’he Trobat en Quim Mingo de Tortellà, anava com una bala, quasi no l’he vist passar. En fi, és una ruta d’aquelles que l’has de fer de tant en tant. Normalment un cop a Banyoles, faig la volta a l’estany, avui estava ple de gent que feia esport, és una passada. El final m’han sortit uns 41Km, que per mi ja està bé. Per cert els NAFENT, cada vegada ens agrada més la carretera, ara que en tenim som: Climent, Anguita, Ferrer, Paco, Cesc i un servidor i en Xico que està a punt de comprar-ne una. A veure si s’anima algú més. Salut

De Festa Major !!!!!!

Aquest cap de setmana, descans total de bicicleta i vida sana. Ara toca sortir una mica de festa amb els amics, ballar el "xa xa xa", "merengue", "rumba", "los pajaritos"... Fer grans àpats i anar a dormir a altes hores, amb el cap ben enterbolinat. La veritat és que també cansa, acabes amb les cames trinxades de tant ballar. En fi, Visca la Festa de St. Jaume i salut a tothom.

Volta pel Bassegoda

Aquest Dissabte, com sempre, hem quedat a les 8:00, a St, Jaume. Deu nido la colla que erem, hi havia ganes de disfrutar d’una matinal amb BTT. Els 9 valents: Xicu, Cesc, Hurnós, Paco, Anguita, Xapi, Climent, Àngel i un servidor. Per cert, en Xapi estrenava la nova màquina, una Conor molt xula. El tiu ja li tocava, ja que la vella tenia uns 20 anys, pel cap baix. Un cop decidida la ruta, hem anat direcció a Sadernes, passant pel forn de calç. La veritat, patíem una mica per la calor, però per els llocs que hem passat, n’hem patit molt poca, hi havia moltes ombres i un vent molt fresc. Com hem passat la barrera de Sadernes, hem començat a veure un munt de gent. Aquesta epoca de l’any sembla les Rambles. Tot això s’ha acabat quant hem passat el trencant de Sant Aniol, allà pràcticament no hem trobat ningú. La pujada fins Can Agustí, és d’aquelles que no sacaven mai. En Cesc i en Climent marcaven el ritme, els he volgut seguir un rato, però impossible hagués acabat mort. El pla, hem trobat una cerp i en Climent, no s’ha pogut estar d’agafar-la. Després cap a coll de riu, per acabar-ho de rematar, amb una pujada bestial. Un cop a dalt, parada i a menjar una mica, per recuperar forces. Hem decidit agafar la pista, que va cap a l’hostal de la Muga. Allà en Climent ha volgut passar per un corriol, que feia 10 anys que no i passava. Buff…la mare que el va pelar, ens hem fotut un far de caminar, amb la bici el costat. Hi havia molta pedra, però tot s’ha de dir, amb unes vistes i una fageda espatarrants, és un crack. De tornada, hem passat per la mare de deu de les agulles, abans en Paco ha tingut rebenton, de fet ha esset l’únic de la marxa, tot un rècord. Hem Agafat un corriol fins arribar a la pista principal. S’havia acabat la pujada, ens quedava baixada fins a St. Jaume. Abans, ens hem parat a repostar aigua a una font, després de fer aquest tram a un ritme bestial. Aquesta vegada no hem fet el toc, un cop a St. Jaume tots cap a casa, ja que era un pel tard i les dones, ja se sap…Total, que hem fet uns 45 Km amb uns 1000 metres de desnivell, una ruta molt recomanable. Salut

Sant Julià del Mont

Després d’uns quants dies, de no agafar la bici de muntanya, aquest Dissabte, a les 8:00 del matí, vam quedar per fer una ruta pels voltants de Sant Jaume. Erem: en Joan Hurnós, Xicu, Anguita, Climent i un servidor. Un cop reunits el grup, vam anar direcció a Santa Magdalena, passat el pou del glaç vam trencar a la dreta per una pista que puja de valent.
La veritat és que abans d’arribar a Sant Julià del Mont, vam passar per corriols molt xulos. Un cop a dalt, foto de rigor i per vall que fa baixada. Al cap de poc, ens vam parar per gaudir d’unes vistes impressionants, allà vam fer un most. A partir d’aquí, tot baixada fins a Begudà, passant per uns corriols impracticables, la meitat el vam haver de fer a peu, estava ple d’arbres pel terra, degut a les nevades d’aquest any. Allà en Xicu i l’Anguita, es van desviar i van passar per un altre lloc, el no portar mòbil els dos, no els vam poder avisar. La ruta per on van passar, de fet també passava per Begudà, on vam arribar primers i el veure el bar tant a prop vam decidir anar a fer la coca-cola, estàvem assedegats. Al cap de poc es van presentar amb en Nari tot darrera amb cotxe, se’ls havia trobat a Sant Cosme. Un cop recuperades les forces, ens vam desviar cap el cingle de Castellfollit, per poder passar pel camí dels horts, una baixada de vertigen. Atravessar el riu Fluvià i arribada a Sant Jaume. En total uns 30 Km i uns 820 metres de desnivell acumulat. La veritat que han esset pocs quilòmetres, però intensos.