Ara plou, ara no plou...

Encara que fa un dia ideal per fer el manta; estirat el sofà, llegint un llibre, mirant la tele... segons les previsions, ha de ploure tot el cap de setmana. Nosaltres...bé, l’Àngel i un servidor, hem quedat igualment a les 8:00 del matí. Aprofitant que aquell moment no plovia, anem direcció cap a Sales de Llierca, passant pel Borró. Un cop érem el trencant de Can Gironell, comença a ploure de valent. Esperem una estona sota una alzina. El veure que no parava canvi de plans. Tornada cap a Tortellà, per anar a fer un bon esmorzar el Casino. Un cop para de ploure i tornem, ara ja amb la panxa plena, je je. Anem cap Argelaguer, per el bicicarril que passa per Mas Espoella. Pugem el Guilar, quan ens disposem a baixar, torna a ploure de valent. Ens tornem a refugiar, aquesta vegada poca estona. Agafem el corriol de baixada i anem direcció cap a Besalú, passant per Can Batlle. Parem el Sol a fer unes cervesetes, per acabar la matinal de btt. Encara prou, ens han sortit uns 27Km, que pel dia que ha fet, ja està bé. Per cert, a partir d’ara quedem els Dimecres, a les 19:15, per anar en btt. Condició indispensable, portar un llum potent i ganes de passar-ho bé. El passat Dimecres vam començar, a veure si us animeu. Salut a Tothom.

Pujada a Vallter 2000

Avui Diumenge tocava fer-ne una de grossa. Ja feia dies que en Lato, li voltava pel cap d’anar cap a Vallter2000. Doncs avui ha estat el dia. Hem quedat, com sempre a les 8:00 del matí, ven puntuals al pavelló e Besalú. Aquesta vegada érem: Àngel, Lato, Pont, Gerard, Anguita i un servidor. Agafem les màquines de carretera i sense perdre temps anem direcció cap a Vallter. Passem per Argelaguer, Sant Jaume, on si afegeix l’Anguita, Castellfollit, Sant Joan, La Canya, Bianya i comencen les primeres pendents fortes del dia... Passant per Ca l’Enric i el càmping on s’enfila de valent, fins al trencant de la Pujada del Coll de Capsacosta 870m. Una de les pujades mes xules per mi,  que hi ha per fer amb carretera. Pots pujar a un ritme constant sense trobar-te cap repetxo, d’aquells que maten. Un cop a dalt mengem unes barretes, sense perdre gaire temps. Anem cap a Sant Pau, Colònia Estevenell i Camprodon, on passem pels túnels. Anàvem a un bon ritme. Passem pel poble de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, on tornem a parar per fer un petit descans. L’Àngel ja no ho veia gens clar de pujar, però entre tots el convencem per continuar. Ara venia el millor, 12Km a tope, tothom anava el seu ritme, ja que les primeres rampes son les pitjors. Jo agafo un ritme i començo a pujar tot xino xano, no anava sobrat de forces, però em trobava bé. Anava veien en Lato de lluny, impossible, el tio anava com una moto. No afluixava, anava sobradíssim. Ha estat el primer d’arribar a dalt de Vallter, el cap de poc un servidor i després en Pont i en Gerard. L’Anguita s’ha quedat a les portes, ja que ha arribat fins el primer aparcament i l’Àngel fins la barrera de baix, estava una mica tocat avui. Tranquil Àngel ja ho repetirem, ja que aquesta és una d’aquelles sortides que s’ha de repetir cada any, jo ja era la segona vegada que hi pujava.

Un cop a dalt cafè en llet, per entra en calor, foto de rigor i baixada per anar cap a Besalú altre cop, amb un ritme trepidant. Per cert pel camí ens hem trobat els companys de Font Esport d’Olot, que com cada any pujant a Vallter, hi havia en Sito, Quel i companyia. Fem una parada tècnica a Sant Pau per repostar aigua i Ja no ens parem més fins a Besalú. On com no podia faltar, anem cap a Can Quei a fer unes cervesetes acompanyat d’un bon reguitzell de tapes, per recuperar forces, tot fent tertúlia de la gran matinal que havíem passat. En Total ens han sortit uns 140Km i uns 2300m de Desnivell. Bé, Salut a Tothom.

Arran de mar

Sortida per emmarcar. D’aquelles que creen afició.  El passat Dissabte, aprofitant que segons deien els meteoròlegs, faria un dia esplèndid, amb temperatures suaus. Vam decidir fer una escapada cap a la costa. Aquesta vegada sortiríem arran de mar, per fer una volta amb btt, per la costa de l’Alt Empordà. Érem: Anguita, Hurnòs, Àngel i un servidor. Carreguem les bicis a la furgo de l’Hurnòs i cap a Port de la Selva falta gent. Allà ja ens esperava l’Àngel, amb el seu flamant Seat 600. Sortim des de la mateixa platja, per anar cap a la Selva de Mar, a partir d’aquí, comencem a pujar fins arribar al Coll del Peni. Passant per corriols on les branques i els arbustos et deixaven les cames ven esgarrinxades. Pel camí ens trobem una batuda de senglar, on per cert es podia observar totes les parades que feien, degut a les armilles vermelles.

Ja en aquest punt, anem direcció cap a Cadaqués passant per pista. Un de les imatges mes guapes i espectaculars d’aquesta ruta, és quan baixes a Cadaqués. Les vistes del Cap de Creus de fons i les barquetes a la platja, impressionants.

Bé, ja a Cadaqués, mengem una mica i sense perdre temps, anem cap a Portlligat, on agafem el camí cap el Cap de Creus. Ja a la carretera, a 1 Km d’arribar, trenquem a l’esquerra per una pista per anar a trobar el GR. El seguim per anar cap a Cala Tavallera. On hi ha una baixada dreta de collons. Una de les cales més tranquil·les i maques que podem trobar a la zona del Cap de Creus. A l’hora de pujar tres quarts del mateix. Una pujada amb uns pendents i pedres que et deixen sense aire per respirar. Continuem seguint el GR que ara si, ens porta fins el mateix poble. Un dels meus preferits de l’Empordà. El Port de la Selva.

Un cop els cotxes i amb la calor que feia decidim fer una remullada, aprofitant que teníem la platja a tocar. Ostia que freda que estava l’aigua, només l’Hurnòs i un servidor ens atrevim a banyar-nos.

Ja per acabar, anem a menjar i recuperar forces, a la Cooperativa de Garriguella. On fem un bon dinar, acompanyat d’un bon vi Do Empordà, tot fent tertúlia de la gran matinal que havíem realitzat.

En Total uns 45 Km, amb un desnivell de 1153m. Aquí teniu el Track de la ruta, fet per Joan Abulí. ( http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3438908). Salut a Tothom.

El Mont amb BTT

Cap de setmana passat per aigua, almenys pel què fa el Dissabte.  Nosaltres per sort, vam quedar el Diumenge. On feia un dia ideal per fer esport. Quedem com sempre a les 8:00 del matí, el pavelló de Besalú. Érem: Àngel, Molas, David i un servidor.

El veure que estaria tot moll, no vam voler arriscar. Vam decidir fer una sortida per la nostre estimada muntanya, la Mare de Deu del Mont. On l’Àngel, s’estrenava, mai avia pujat amb bici el cim. Fem la ruta típica, passant per Beuda, Sagaró, per enllaçar a la carretera que ve de Cabanelles. Anem pujant a un bon ritme, sempre junts. Ja el Monestir de Sous, en Molas comença a pretar la màquina i miro de seguir-lo fins el final. El paio es nota que porta un bon entreno, està fort de collons.

Un cop tots a dalt, gaudim de les magnífiques vistes que podem veure, amb un dia molt clar, on fins i tot es pot veure el Pedraforca i la primera enfarinada de la temporada del Pirineu. Fotos de rigor i un cop ben abrigats, baixada amb cura, ja que estava l’asfalt moll hi havia perill de patinades, fins a Besalú. I que millor que acabar la sortida fent unes cervesetes a Can Quei, per recuperar forces. El Final uns 45 Km. Salut a Tothom.