Pujada a Vallter 2000

Avui Diumenge tocava fer-ne una de grossa. Ja feia dies que en Lato, li voltava pel cap d’anar cap a Vallter2000. Doncs avui ha estat el dia. Hem quedat, com sempre a les 8:00 del matí, ven puntuals al pavelló e Besalú. Aquesta vegada érem: Àngel, Lato, Pont, Gerard, Anguita i un servidor. Agafem les màquines de carretera i sense perdre temps anem direcció cap a Vallter. Passem per Argelaguer, Sant Jaume, on si afegeix l’Anguita, Castellfollit, Sant Joan, La Canya, Bianya i comencen les primeres pendents fortes del dia... Passant per Ca l’Enric i el càmping on s’enfila de valent, fins al trencant de la Pujada del Coll de Capsacosta 870m. Una de les pujades mes xules per mi,  que hi ha per fer amb carretera. Pots pujar a un ritme constant sense trobar-te cap repetxo, d’aquells que maten. Un cop a dalt mengem unes barretes, sense perdre gaire temps. Anem cap a Sant Pau, Colònia Estevenell i Camprodon, on passem pels túnels. Anàvem a un bon ritme. Passem pel poble de Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, on tornem a parar per fer un petit descans. L’Àngel ja no ho veia gens clar de pujar, però entre tots el convencem per continuar. Ara venia el millor, 12Km a tope, tothom anava el seu ritme, ja que les primeres rampes son les pitjors. Jo agafo un ritme i començo a pujar tot xino xano, no anava sobrat de forces, però em trobava bé. Anava veien en Lato de lluny, impossible, el tio anava com una moto. No afluixava, anava sobradíssim. Ha estat el primer d’arribar a dalt de Vallter, el cap de poc un servidor i després en Pont i en Gerard. L’Anguita s’ha quedat a les portes, ja que ha arribat fins el primer aparcament i l’Àngel fins la barrera de baix, estava una mica tocat avui. Tranquil Àngel ja ho repetirem, ja que aquesta és una d’aquelles sortides que s’ha de repetir cada any, jo ja era la segona vegada que hi pujava.

Un cop a dalt cafè en llet, per entra en calor, foto de rigor i baixada per anar cap a Besalú altre cop, amb un ritme trepidant. Per cert pel camí ens hem trobat els companys de Font Esport d’Olot, que com cada any pujant a Vallter, hi havia en Sito, Quel i companyia. Fem una parada tècnica a Sant Pau per repostar aigua i Ja no ens parem més fins a Besalú. On com no podia faltar, anem cap a Can Quei a fer unes cervesetes acompanyat d’un bon reguitzell de tapes, per recuperar forces, tot fent tertúlia de la gran matinal que havíem passat. En Total ens han sortit uns 140Km i uns 2300m de Desnivell. Bé, Salut a Tothom.