Canvi de Plans...

Maleïda pluja...Ja havíem quedat amb: l’Àngel, Pirri i un servidor, per anar a la Marxa BTT, de Cornellà de Terri. Finalment amb el temps que fa, hem decidit no anar-hi. Suposo que també i te a veure l’any passat, que el dia abans va ploure tot el dia. Els camins estaven plens de fang , era impracticable, ideal per xafar la mecànica de la bici. Bé, un altre any serà. A partir d’ara, m’hauré de conformar de sortir entre setmana, els vespres. Venen dos caps de setmana a arrebossar d’activitats alienes a la pràctica de la bici. Haurem d’entrenar fort per la pròxima Marxa BTT dels companys de Pedalmaià, el dia 1 de Juliol.

Salut a Tothom.

Terra de Remences 2012

Un any més i ja en van tres, hem fet una de les Marxes Ciclistes Populars, amb més participació i més xules, almenys per mi del nostre país, el Terra de Remences 2012.

Com no podia esser de cap altre manera, quedem el Diumenge ven d’hora. A les 6:15 ja estàvem tots al Bar Sport de Besalú per menjar una mica i començar a escalfar motors. Érem: Pont, Gerard i un servidor. Aquesta vegada hi havia en Pont que debutava. Un cop ven tips i després de parlar de la tàctica que havíem de fer,  agafem la furgo i amb un no res ens plantem a Sant Esteve d’En Bas. Allà ens trobem en Climent, el paio feia la Volta Llarga, quasi res. Fem la foto Oficial de la Marxa i tot a punt per la sortida. Aquesta vegada canvia el reglament, primer surten els de la Volta Llarga i el cap de poc sortiríem nosaltres, el de la Curta. Tot això per evitar aglomeracions de gent i accidents.

Un cop a la sortida, ens trobem en Molas, venia de vacances a Galícia i em comenta que no està de tot bé, ja que no ha entrenat i està tip de menjar peix i beure albarinyo, je je. També em trobo amb l’Equip de Font Esports, amb els dos integrants i companys: Quel Banus i Xicu Cano, que la fem petar una estona.

Bé, ja ha arribat el moment, es dona la sortida de la llarga i tot seguit la curta.

Passem per la Sortida s’activa el Xip i  noi a partir d’aquí, gassss, gassss i més gasssss. Surto com una moto, fins i tot en Molas em diu que si m’he tornat boig, je je . Tenia de fer medalla d’or, era el gran objectiu i no podia parar enlloc. Em va quedar gravat el cap. Només sortir ja em trobo, la penya de Sant Jaume, animant com cossacos, molt emocionant de veritat, eren: Bota, Sònia, Canet i Bereques, anaven a veure F1, però abans no es volien perdre la sortida del Remences.

Passada fuges per Olot i ja a Bianya, comencem a veure els últims corredors de la Volta llarga. Era un continu de passar gent. Ja a la primera pujada, la del Capsacosta,  agafo la roda d’un parell de ciclistes, que anaven a un von ritme, no paraven de xerrar. Els deixo a un Km de coronar el Coll. Sense parar-me com us havia dit el primer avituallament, faig la baixada fins arribar a Sant Pau de Seguries. Miro d’agafar un grup, per anar llençat fins a Ripoll, passant per Sant Joan les Abadesses, on hi havien els carrers plens de gent. A estones érem més de 200 corredors que formàvem el grup, una passada. Comencem a enfilar-nos per les fortes rampes, dels primers dels dos colls que ens quedaven, el Coll de la Creu. Allà només valia anar fent a un ritme constant, ja que si volies seguir els més forts hi havia perill de petar la màquina. Així o vaig fer, per cert a mitja pujada em vaig trobar en Xavi de Can Manxa amb moto organització i la vam fer petar una estona, mentre anava pujant. Després del primer Coll, passo de llarg del segon avituallament, si si no em vaig parar i cap a fer l’últim de la marxa, el famós Coll de Cannes. Passem per Vallfogona i el cap de res ja em trobava a dalt el Coll de Cannes.  Quedava la perillosa baixada fins arribar a Olot, no podia arriscar, vaig baixar a un von ritme, però vigilant molt. Tota la baixada amb grup, ja a  Olot, passem per el Futur nou Hospital i amb una rotonda d’aquelles, em trobo la Mari amb una banderola groga, fent quadrar els Ciclistes. A partir d’allà, intento agafar un grup, on hi havia un ciclista de la colla de Montagut, ja no el vaig deixar fins a l’arribada. Les interminables rectes de la parcel·lària, no s’acabaven mai. El ritme era molt bo i intento aguantar, fins a la ja esperada ARRIBADA de Sant Esteve D’en Bas. Aixeco el cap i veig 3:04, per FI,  ho havia aconseguit, ja tenia de segur Medalla d’OR quina ilu, estava més Feliç que un nen amb sabates noves, je je.

Mentre espero que arribin els altres companys, agafo l’obsequi Final del Maillot i a menjar i beure per recuperar-me. El cap de poc ja veig en Molas en Gerard, i en Pont, la fem petar una bona estona.

En Resum, el Temps Final ha estat de 2:58:51, amb la classificació Final de 271, amb un promig de 31.87 Km/h. Els altres companys:

Molas: 3:04, Gerard: 3:17, Pont: 3:17 i en Climent a la marxa llarga: 5:34, brutal!!!

PD: De cara l’any vinent, ja estem preparant, amb en Gerard i Pont, fer el salt a la volta Llarga, Tot un repte, je je. Salut a Tothom.

Maratón de los Monegros 2012

Cap de Setmana Genial, una experiència al.lucinant, això és el primer que em surt recordant la Maratón de los Monegros 2012.

Tot va començar el Divendres passat. Quedem a les 15:00 de la tarda el pavelló de Besalú, jo anava una mica tard. Un cop tots reunits, agafem els respectius cotxes i cap a Sariñena falta gent.

Aquesta vegada formàvem un molt bon Equip per les respectives marxes, érem 19 Bikers disposats a passar-ho d’allò més bé:

Maratón Monegros 119 Km:

Lato, Lídia, Quel, Rescalvo, Molas, Pont, Gerard i un servidor.

Mitja Marató Monegros 60 Km:

Àngel, Willis, Robira, Serrano, Ayats, Mañas, Eruk, Ruth, Tòmas, Sararols i Garrisson.

Mentres fèiem camí, vam fer una petita parada per estirar les cames i el cap de poc, ja érem el punt final, el poble de Sariñena.

De seguida trobem un lloc per instal.lar-nos. Era el camp de futbol vell del poble, darrera la porteria, allà vam muntar el nostre Padock dels Desfrenats.

El cap de poc arribava la autocaravana, on jo passaria les nits, junt amb en: Sararols, Gerard, Pont Rescalvo i Garrisson. El més espavilat del grup, com sempre l’Àngel, el paio amb la furgo de Tallers LLAM, es va muntar una Suit impressionant.

Mentres uns paraven la tenda, l’Àngel, la Ruth i un servidor anem a buscar els dorçals. L’ambient es començava a escalfa.

Ja amb els Dorçals, comencem a fer el sopar. Portàvem una logística brutal,  amb carpa i tot, no faltava de res...n’hi menjar n’hi veure, je je.

Tocava anar a dormir d’hora, ja que el Dissabte era el gran dia.

Ens aixequem ven d’hora ven d'hora, hi havia nervis. En Lato tenia pressa de dinar i sense temps de pair l’esmorzà ja menjava els macarrons. Un cop tots equipats i amb les màquines apunt, ens anem mitja hora abans a la sortida. Estava tot ple de gent, més de 4500 Bikers per fer 119 Km, BRUTAL !!!

Es dona la sortida  i no aconseguim arrencar fins a 8 minuts després.

Hi havia un embut impressionant, passem pel mig del poble, on estava ple de gent animant. Comencem agafar pista de terra. Anàvem molt junts, era perillós, ens trobem amb accidents, avies d’anar amb quatre ulls.

Els primers 20 Km anava amb en Lato i en Molas, el cap de poc els vaig perdre i vaig anar tirant tot sol, bé això de sol és un dir, ja que tenies gent per tot arreu. Anava a un bon ritme,  m’anava enganxant amb els diferents atacs. El terreny era molt ràpid i et permetia anar a una velocitat de 30 Km/h, molta estona, quasi sempre amb el plat gros. Em vaig parar amb dos avituallaments de quatre, el segon i el tercer. Havia de menjar i veure sovint, ja que hi havia molta pols i a més eren molts Km per mi. M’anava trobant bé hi anava avançant posicions, degut també a que vam sortir una mica enrere. Ja quedava poc, estàvem el Km 110 i en aquest punt, vaig notar unes punxades a la cuixa esquerra, ostia!!! Em vaig espantar, tenia por d’agafar rampa i no acabar la prova. Vaig mirar de no apretar tant i fer servir el plat mitjà, per no carregar. Per sort més endavant em vaig trobar una mica més bé, vaig aprofitar un grup que anava llençat, aquest no el vaig deixar fins a l’arribada, on vaig fer un espring potent per quedar davant de tots. Quina passada, havia acabat... estava molt emocionat i fos a l’hora.

Un Temps Final de 5h19, amb una mitja d’uns 22Km/h i la posició 1175.

Tenia ganes de treure’m la pols que portava per tot el cos. Dutxa a l’autocaravana i retrobada dels companys, que anaven arribant poc a poc. Un cop tots reunits sopar de Fideuà i de vaca per tothom, o sigui 6000 persones, quasi res. Era una bogeria, es va acabar, fins i tot la cervesa. El final vam acabar el Padock dels Desfrenats fent tertúlia i prenent unes cerveses i ratafia. El cap de poc tots a dormir, estàvem cansats, bé tots menys l’Ayats, je je. L’endemà esmorzar conjunt i tornada cap a Besalú.

En Resum, Felicito primer de tot a en Gerard, que va ser el promotor de la sortida dels Desfrenats i a tot el grup, ja que ens ho vam passar de puta mare, per repetir.

També vull Felicitar a l’organització de la Marxa de Los Monegros, ja que no ens va faltar de res, avituallaments on hi havia de tot, un 10. Bé, Salut a Tohtom i ara a descansar, per anar a Tope un altre cop el Diumenge, a la Marxa Terra de Remences.