Besalú - L'Escala - Besalú

Diumenge d’entreno Total, per la Marató de Los Monegros, que ja tenim a tocar.

Bé,  aquesta vegada quedem molt d’hora, a les 7:00 del matí ja estàvem tots a punt de marxa al pavelló de Besalú. Érem: Àngel, Gerard, Pont, Lato, Mañas, Garrison i un servidor. Un cop tots reunits, agafem les màquines i a pedalar falta gent. Ens esperava un bon tute de Km, ja que anàvem direcció a L’Escala per montanya. jo ja ho havia fet amb els companys dels Nafent, però aquesta vegada, era anar i tornar a Besalú, quasi res... El cel amenaçava tempesta una estona o altre. Per sort anàvem ven equipats, ja que quan érem cap a Medinya ha començat a ploure a estones. En Mañas ha petit algun contratemps, la bici no li canviava, tenia el cable trebat i ha hagut d’anar tota la marxa amb el plat mitja. Haurà de fer una posta a punt abans de los Monegros. El cap de poc ja ens hem hagut de refugiar amb una granja de porcs abandonada, per posar-nos els respectius impermeables, fotia un ploure impressionant. Per sort el cap de poc a parat i em continuat la marxa més tranquil·lament. Passem per poblets molt petits que quasi no si veia ningú enlloc, portàvem un ritme prou bo. En lato, Àngel i Garrison portaven el ritme. La veritat és que s’ha m’ha fet molt curt, amb un tres i no res ja ens plantàvem a L’Escala, més concretament a Sant Martí d’Empuries. Allà hem fet les respectives fotos vora mar hi hem aprofitat per menjar i beure, per recuperar-nos una mica per la tornada. Tots menys el mes espavilat del Grup en Galceran, que ja ha trucat a la Fina que el vingués a buscar a L’Escala per anar cap a Roses amb cotxe. Quins privilegis que té el paio.

Bé, el xiringuito la fem petar una bona estona, fins que decidim fer el camí de tornada altre cop, ja que en Pont i companyia estàvem glaçats. Fotia un fred que tela. Mentre fèiem el camí de tornada, per sort ens trobem amb un temps molt més bo, fins i tot a estones surt el sol. Fem el mateix recorregut que l’anada, però jo i en Lato ens despistem mes d’una vegada, sort que el presi sempre està el lloro i ens guiava pel bon camí. El ritme era força bo, teníem de fer una mitja de més o menys 20 km/h i pel que sembla l’hem superat prou bé. Anàvem tota l’estona agrupats i anàvem fent relleus per dosificar forces. Cap a la resclosa ha estat un campi qui pugi ja que en aquest punt la gent ha anat a tot gas fins a la carretera de Fares. Un cop tots reunits altre cop carretera i manta fins al Final de la marxa a Besalú.

Un magnífic entreno per los Monegros, ja que hem fet uns 115 Km amb btt, que si no recordo, és el meu record amb un dia, amb aquesta modalitat. Una matinal molt profitosa amb molt bones sensacions i divertit de collons. Salut a Tothom i a entrenar, que ja queda poc per les grans cites.

Volta Llarga Remences

El passat Dissabte, vaig quedar amb en Climent dels Nafent, per anar a fer una volta que feia temps que em ballava pel cap. Era la Volta llarga del Remences,  sortint això si de Les Preses.

Vam començar a pedalar pels volts de les 9:15, només sortim i ja ens trobem la colla dels Aspresxtrem, amb en Manel el capdavant, feien sortida cap a Girona per carretera. Nosaltres trenquem a Joanetes i amunt que fa pujada. Ja havia avisat en Climent que anés tirant el seu ritme, ja que el paio està a una altre galàxia. No em podia cremar tant aviat, vaig anar pujant a un ritme prou bo, a un ritme constant. De seguida vaig perdre de vista en Climent. Al cap de poc ens trobem a una colla de ciclistes que venien de Figueres i em passant tots d’un a un, quins collons, tenia la moral per terra. Un cop a dalt a Coll de Bracons, me’ls trobo parats fent fotos. Sense temps a descansar, fem la baixada fins a Torelló passant per la Vola, ens vam trobar un munt de ciclistes que pujaven, realment ha de ser dura de collons, algun dia l’haurem de fer. Un cop a Torelló, agafem la carretera fins a Manlleu.

Decidim parar-nos un moment a Sant Martí Sescorts, on fem un petit descans per menjar una mica i recuperar forces per l’últim tram.

A partir d’allà comencem a fer pujadetes d’aquelles enganyoses, ja que no eren dures, però no pares en cap moment. Vam fer el Coll de Can Bac i finalment el mític Coll de Condreu, on també ens vam trobar la Colla de Figueres i igual que Bracons, anaven a tota llet, aquesta vegada ja els esperava i els vaig deixar passar a tots.

Bé, un cop a dalt fotos de rigor i baixada fins a Sant Esteve d’en Bas amb unes pendents de vertigen.  Ja només quedava la recta Final, fins arribar a Les Preses on teníem el Cotxe. En Climent al no tenir-ne prou, encara va baixa a Sant Jaume amb bici. Per cert el tiu ha estrenat una BH de carbono molt xula. En Total ens van sortir uns 90 Km i amb la sensació de que Tot Deu Entrena...  Salut a Tohom.

IX BTT Sant Jordi Desvalls

El passat Diumenge, vam anar a fer la ja tradicional Marxa a Sant Jordi Desvalls.

Vam quedar a les 7:30, del matí al pavelló de Besalú. Aquesta vegada érem: Àngel, Lato,  un servidor i el tàndem  Molas, Jordi pare i els seus fills David i Carla.

Agafem els cotxes i anem direcció a Sant Jordi. Un cop arribem, ja ens trobem amb un munt de bikers, la cosa pintava molt bé. De fet una marxa que consti de 20 Km de corriols, pel què fa a la volta llarga, no es fa cada dia. Prenem la sortida i de seguida miro d’anar el ritme d’en Lato, el paio comença a un ritme prou bo. Els primers km ens trobem amb algun embut, degut al fang que hi havia a alguna pujada i la quantitat de gent. A partir dels primers Km i fins al final, pràcticament vam fer la marxa, junt amb en Lato tots solets, no es veia ningú enlloc, només els organitzadors, que estaven per tot arreu. Vam fer la marxa a un bon ritme, m’ho vaig passar teta. Això de fer-la acompanyat d’un altre company, no té preu. Em sembla que a la Marato de Los Monegros, aquest d’en Lato serà imparable, ja que no para d’entrenar, je je. Pel què fa a la Marxa en si, un 10, de veritat. Vam passar per un munt de corriols impressionants. També vam tenir algun ensurt, com la caiguda el final del pont, on ens vam passar de frenada i els dos a terra, per sort no va esser res greu. Ja el final un “pinxasso” inesperat a pocs Km de l’arribada, em va tocar els nassos, ja que la mateixa setmana havia posat càmeres i cobertes noves. Ens va estroncar el ritme, però què i farem coses de l’ofici. En Total ens van sortir uns 37 Km. Botifarrada per recuperar forces i tertúlia col·lectiva sobre la marxa. Per cert, vaig conèixer en Moi, ( http://moillenas.blogspot.com.es/). Em va fer molta gràcia ja que havia llegit un munt de vegades els seus escrits. Vam estar parlant de la Marxa a los Monegros, que l’any passat la va fer, ens va donar petit consells que la veritat poden ser molt útils, sobretot portar: mascarilla i oli. Com no vam acabar la matinal amb unes cervesetes a Can Quei, on vam celebrar l’aniversari de l’Àngel, que avui dia 11 fa anys, cada dia mes jove el tiu, je je. Moltes Felicitats nano i Salut a Tothom.

PD: Els companys dels Nafent van entrenant sense fer gaire fresa. En Climent ha estrenat bici de carretera nova i no para d’entrenar, per cert deia d’anar a fer la pujada de Barcons i volta llarga del Remences el Dissabte, ja veurem. I en Xicu i Paco volta per carretera cap a Sant Pau.

Nafent Km...per les grans cites

Avui tocava anar a estrenar la flamant bici de carretera de l’Àngel, una Massi de carbono. A les 7:30, ja estàvem apunt de marxa. Érem: Rescalvo, Molas i un servidor. Carreguem les bicis a la furgo i cap a Roses falta gent. Allà ens esperava l’Àngel. Decidim anar direcció a Sant Pere de Rodes, passant per Vilajuïga.

Arribem el cartell de 8km per Sant Pere i comencem a pujar, de seguida en Molas comença agafar el ritme, jo miro de seguir-lo fins a dalt. Anàvem a un bon ritme, de fet aquesta pujada ja la tinc pamada, en pocs dies l’he feta tres vegades.

 Un cop a dalt fem un petit descans i el cap de poc ja ens trobem a sobre les bicis per començar a baixar, aquesta vegada cap el Port de la Selva. Una baixada molt xula amb unes vistes impressionants. Un cop a baix el Port, anem cap a Llançà a un ritme prou bo. Quedava el pitjor, l’última pujada de la matinal, per arribar el trencant de Roses. El veure que anàvem bé de temps, decidim anar a fer una volta cap a Castelló per una carretera secundària que l’agafem a Pau i tornem per una altre carretera que ens porta un altre cop a Pau. Ja ho teníem coll avall, només quedaven 8 km per arribar a Roses. Un cop allà, anem el pis de l’Àngel, on hi fem un piscolabis com sempre de collons: Pernil, olives, patates...i el que no podia faltar, unes fresques cervesetes. El Final ens han sortit uns 70 Km, que penso que ha estat un bon estreno per la bici nova i per començar a ficar-nos en forma, per les marxes del proper més, tant la de Los Monegros, com la del Remences. En principi, dèiem amb l’Àngel per anar aquest Diumenge a la Marxa de Sant Jordi d’Esvalls, a veure si algú si anima. Salut a Tothom.

Puig d'Esquers

El passat Dissabte, vam fer una ruta, com diria l’amic Willis “Pata negre”, per la zona de l’Empordà. Aquesta setmana sembla que hi hagi agafat carinyo per aquells indrets, je je.

Bé, quedem a les 7:15 del matí a Besalú. Érem: Àngel, Hurnòs i un servidor. Carreguem les bicis el cotxe i de dret cap a Llançà. Un cop a lloc descarreguem les màquines i a pedalar s’ha dit. Anem direcció cap a Colera per la carretera. Agafem el trencant a l’esquerra, per anar direcció cap a Puig d’Esquers. A partir d’aquí quasi tot pujada, passem per l’antic poble de Molinàs i una mica més amunt el seu Castell en runes. Anem pujant per una pista fins arribar a Sant Miquel de Colera, on hi ha una bonica ermita. A partir d’aquí altre cop pujada, fins ara si, arribar el Puig d’Esquers. És una passada, val la pena pujar-hi, hi ha unes vistes de tot l’Empordà de 360º. És una de les vistes més impressionants que he vist mai de l’Empordà. Després de fer unes quantes fotos, baixada de vertigen fins arribar a la carretera nacional que va a Llança.  Creuem la carretera i ens enfilem per una pista de terra amb molta greda que ens porta fins a la mítica pujada de Sant Pere de Rodes. En pocs dies l’he feta dues vegades. He agafat un bon ritme, fins arribar el monestir de Sant Pere. On reculo per anar a trobar els companys, que anaven pujant. Un cop reunits, agafem direcció a Llançà, pel GR. Una baixada amb molta pedra, que ens fa baixar de la bici i fer una mica de caminada a peu, per no perdre el costum de les Rutes Made in Hurnòs, je je. A part d’aquets punts on hem anat caminat , gran part de baixada l’hem feta a sobre la bici. Un cop a Llança, tornem a carregar les bicis el cotxe i anem direcció a Roses, on ens esperava la Fina amb unes cerveses ben fresques i amb una taula plena de menjar: Pernil, olives, patates, grana...que la veritat se’ns va posar d’allò més bé, la tia s’ho va curra de valent.

En fi que vam passar una matinal de collons, vam fer uns 42Km, amb uns 1300 m de desnivell. Si voleu veure la ruta, aquí teniu el track: ( http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2659674 ). Salut a Tothom.