Per acomiadar el 2010, pujada el Mont!!!

Quina ruta més maca i emotiva, per despedir el 2010, que pujar la Mare de Déu del Mont amb bici de carretera. Doncs això he fet aquest matí, aprofitant que avui començava les vacances, que per cert, duraran fins el dia 10 de Gener, bé no…Cap a les 9:00 del matí, un cop he ven esmorzat, aquest cop sol, ja que la Susanna treballava, he agafat la bici i amb moltes ganes començo a tirar cap a Beuda. Era un d’aquells dies que em trobava motivat i he començat a pedalar de valent. Agafo el trencant que passa per Can Nogué de Segeró i amunt que fa pujada. Aquest tram és una mica durillo i un xic passat, juntament amb el que hi ha just després d’agafar la carretera principal que puja el Mont En canvi el tram que va del Monestir de Sant Llorenç de Sous, a dalt. A mi personalment m’agrada molt, no se si és que hi he pujat moltes vegades i em conec bé els últims repetxons, que també s’ha de dir, són bastant potents, on hi ha punts que t’obliguen a posar-te dret sobre la bici, del fort pendent que hi ha. En fi un cop a dalt el Mont, no es podia veure res de res, estava tot emboirat i no hi havia ningú enlloc, de fet el restaurant estava tancat per vacances. Amb el temps just de fer unes quantes fotos de rigor i cap a vall que fa baixada de tornada cap a Besalú, passant altre cop per Beuda. El temps de pujada el Mont, ha estat de 1h30 el meu rècord personal, ja us ho deia que anava bé. Amb un temps total de 2h15 i uns 43 km de recorregut, per un modest ciclista aficionat esta prou bé. Ara descansarem uns quants dies, com a mínim fins passat reis que ja convé, ja que serem fora uns quants dies a Madrid. Bé, que passeu una molt bona revetlla de Cap d’Any i que el 2011, sigui un any que us aporti molta SALUT i FELICITAT!!!

Salut i Bon Nadal a Tothom!!!

Ara que venen dies de grans àpats i d’estar amb la família, he decidit fer un parèntesi i aprofitant que tenia festa, he agafat la bici de carretera. Feia uns tres mesos que n’hi la tocava i tenia ganes de fer una sortida, que ja feia dies que la tenia el cap.
Un cop hem acabat d’esmorzar amb la Susanna, ella havia quedat amb la seva germana, per comprar regals i jo m’he equipat i cap a pedalar falta gent. He sortit, cap a les 10:00 del matí, direcció cap el Coll de Bracons (1148m). Feia un dia un mica grisot, com diria en Molina, però no feia fred i això és bó, si res més no per pedalar. He anat cap a Argelaguer i primera pujada a Tortellà, que a mi m’agrada molt, ja que és molt constant. Una mica de descans i un altre cop pujada, aquesta fins a Montagut. Un cop a la rotonda agafo direcció cap a Castellfollit i trenco cap a St. Joan les Fonts. Anava a un bon ritme, passo per la Canya i agafo la carretera que va a Vallfogona, fins arribar a la Petrocat. Allà direcció al nou Hospital Comarcal de la Garrotxa, que ja comença agafar forma. Cap a la Pinya falta gent, aquest troç era el mateix, que el que vam fer, a la Terra de Remences 2010. Passant per la parcel·lària i pobles com Mallol, Puigpardines…Però el que no era igual era la pujada que m’esperava, ja que l’altre vegada vam anar cap a St. Esteva d’En Bas i allà s’acabava. Començo la pujada amb moltes ganes, però com veig els més de 7km que em queden, m’ho agafo bé. Agafo un ritme i Nafent, fins arribar a dalt el Coll, el cap de 45 minuts, més o menys. Prova superada, una pujada forta de Collons, sobretot els últims km, però amb unes vistes que son una passada. La veritat, val molt la pena, espero fer-la un altre dia acompanyat d’altres ciclistes i companys com: Gerard, Marc…La baixada ha estat una mica perillosa, tinc el fre de darrera que no frena i he hagut de ser una mica prudent. Un cop a baix, agafo direcció a Les Preses, Olot, St. Cosme, Castellfollit, St. Jaume, Argelaguer I finalment, arribada a Besalú. Un total de 83 Km i unes 4 hores de durada. Una volta molt recomanable i maca, on passa íntegrament, per la Nostra estimada Garrotxa.
Només queda dir-vos, que passeu un MOLT BON NADAL, amb companyia de les persones més estimades. Salut.

Caminada pels Bastiments

Avui som Divendres, tocaria anar a treballar, però no, m’he agafat festa per anar a caminar amb en Cuevas, un company de Besalú. El tiu ja fa dies que em punxava per anar a caminar amb raquetes, ja que és un expert amb la matèria. I així ho hem fet, hem quedat a les 7:00 del matí a Argelaguer, ja que viu allà, carreguem el cotxe amb les motxilles plenes de material, raquetes, bocates…Comencem a fer camí cap a Vallter, abans ens parem a Camprodon a fer un cafetó ben calent, ja que les temperatures estaven sota zero. Un cop a Vallter, ens equipem per protegir-nos del fred i a caminar s’ha dit. Agafem el camí que va el refugi d’Ulldeter, la veritat és que de neu no n’hi havia massa, portem les raquetes a la motxilla per si de cas, tampoc fa molt de fred i això que el Ter està ben gelat. Pugem una estona per la pista d’esquí i cap amunt que queda la dura pujada del coll de la marrana. L’últim tram es fa faxug, ja que la neu estava gelada i costava de caminar. Des de dalt veiem tota la vista de la vall, una passada, nosaltres decidim d’anar cap als Bastiments, de moment poca neu i res de raquetes. Després d’una bona estona arribem a dalt, mare meva quina pujada no sacava mai. Decidim anar a esmorzar a l´últim pic dels Bastiments, ja que està més a reces del vent. Comencem a veure núvols amenaçadors i agafem el camí de tornada, això si ens posem les raquetes, a dalt la cadena hi havia una mica de neu. Anem a surti a dalt la pista llarga, ens trobem un Francés que feia esquí de fons, era l’única persona que ens aviem trobat en tot el matí. Ens tornem a posar raquetes, ja que ens les Aviem tret per baixar. Agafem la pista llarga i cap avall, a estones de culs i a estones a peu. Sap greu ja que pràcticament, era la única pista que hi havia neu, gràcies els canons, de fet l’estació estava tancada. Ja a baix, de caps el bar a fer la cerveceta i l’entrepà. Més tard agafem el cotxe de tornada, però abans ens parem a Camprodon a fer el cafetó i la ratafia, que és el millor digestiu.

Una sortida diferent i molt xula, ja que era la primera vegada que em posava unes raquetes de neu, la veritat és que val molt la pena, espero repetir-ho més endavant.

En total hem fet unes 4h de caminada, he de dir, que els homes del temps em van espantar una mica, ja que pronosticaven neu a cotes baixes i l’han cagat de ple, un dia de collons, amb un sol radiant. Bé, salut a tothom.

Besalú - El Collell

El passat Diumenge, vam fer una sortida d’aquelles que creen afició. Vam quedar a les 9:00 el Pavelló de Besalú, amb els Desfrenats. Feia un dia esplèndid, una mica de fred, però suportable i amb un sol espeterran. Aquesta vegada érem força colla: Àngel, Jaume, Rescalvo, Gerard, Paco, Carles, Sala i un servidor. En Jaume portava la batuta, el paio ja portava el Roadbook, amb l’itinerari fet. Aquesta era agafada del llibre d’en Lato. La ruta semblava que podia està bé, ja que passava per algun camí que no hi havia passat mai. Ja només quedava començar a pedalar i així o vam fer. Vam anar direcció cap a Sant Fruitós i agafem la pista que porta cap a Can Jou, una mica abans, ens desviem a l’esquerra per un camí que travessa la riera de Junyell. Per cert allà el grup es va dissoldre, ja que en Carles i en Sala ens van deixar, ells van continuar cap a Can Jou, després direcció a St. Jaume i Besalú, en Sala feia mig any que no agafava la bici i ja se sap...Un cop allà, pujada molt xula, fins arribar a un punt on hi havia dos corriols, per cert molt bruts, agafem el de la dreta. Vam fer quasi tot el camí a peu, és un d’aquest camins, que si estiguessin nets, seria una passada, ja que hi havia baixades molt guapes. De cop vam trobar una casa i a partir d’aquí tot ciclable. Vam passar pel Torn i tot seguit vam agafar la carretera, que va el Santuari del Collell. Un cop el Collell, vam fer una parada tècnica per recuperar forces i fer la Foto Oficial de la sortida. Ja recuperats, anem direcció cap a St. Miquel de Campmajor i uns quilòmetres abans trenquem a l’esquerra, per agafar la pista que va cap el Collet de Guixeres. Una pista on hi ha de tot pujades que no s’acaben mai i baixades super ràpides. El cap de poc ja estàvem a tocar a Fàres, on vam agafar el GR i cap a Besalú falta gent. On no podia faltar l’esperada Cervezeta i tertúlia, a Can Quei, que ja feia uns quants dies que no i anava. Una molt bona matinal, amb camins, on no hi havia passat mai i molt bon emvient. En Total vam fer uns 39 Km, que ja està prou bé. Per cert aquest Dissabte passat, vaig quedar amb en Marc (de St Feliu), per anar a corre, pels voltants de l’Estany de Banyoles. El tiu té una ruta, on i va a entrenar, que passa per un munt de corriols molt ben parits, ja tinc ganes de fer-los algun dia amb btt. En total vam fer uns 12 Km, jo anava el límit i ell com res, n’hi es va cansar, si si és d’un altre nivell el paio. Bé, Salut a tothom.

PD: Totes aquestes fotos, estan agafades del Bloc (http://pedalar-entre-muntanyes.blogspot.com/), d’en Jaume , el fotògraf oficial d’aquesta marxa.

Caminada Cap de Creus - Port de la Selva

Aquest Dimarts vam quedar amb la família, per anar completant els camins de Ronda de la Costa Brava. Vam sortir a les 9:30 del matí de Besalú, amb les motxilles ben plenes i amb unes ganes boges de caminar. Érem en: Pep, Berta, Gemma, Susanna i un servidor. Aquesta vegada vam agafar dos cotxes, ja que un el vam deixar el Port de la Selva i l’altre al Cap de Creus, que va ser on vam començar la caminada. Feia un dia molt estrany, pel camí vam trobar molta boira, però no feia gens de fred. A les 11.00 del matí començàvem a caminar, tot seguint la carretera que porta a Cadaqués durant 3,5 Km, després gir a la dreta i a partir d’aquí tot camí sense asfalt, amb les marques del GR11 de referència. El camí no és dur, però et fas un fart de pujar i baixar…Aquest passa força per l’interior, ja que estàs molta estona que no veus el mar. Fins que el cap d’unes 3 hores de caminar, el vam veure amb tota la seva plenitud. Teníem a sota, la Cala Tavallera (nudista), una cala completament verge, que per accedir-hi vam haver de baixar un corriol amb molta pendent. Allà va ser on ens vam parar a menjar i vam gaudir del bonic paisatge. El cap de poca estona tocava continuar, ja que aquesta època de l’any, els dies son molt curts i es fa fosc de seguida. Tornem a pujar la pujada i agafem un altre cop el GR11, passant per Sant Baldiri de Tavallera, una ermita molt bonica que l’estant restaurant. Ja quedava poc, l’últim tram es fa amb una pista sense asfaltar amb unes vistes impressionants de la Cala Tamariua, on ja es podia veure el Port de la Selva, per la part del darrera, ja que vas a sortir pel Port de pescadors. Un cop arribats el destí final, tots a recuperar forces el primer bar que vam trobar, per fer la cervezeta i descansar una mica. La veritat és que la caminada val molt la pena, passes per indrets completament verges, dels pocs que queden a la Costa Brava. En total vam fer uns 17 Km, amb un temps d’unes 5 hores. Ja només quedava anar a buscar el primer cotxe el Port de la Selva i tots plegats anar a buscar el segon al Cap de Creus, ja completament fosc i cap a Besalú falta gent. Salut a tothom.

Ensenyant nous camins

Un fred que pela, segons diuen els entesos, un dels dies més freds de l’any. Doncs que collons, avui hem quedat a les 9:00 del matí a St. Jaume amb uns companys de Banyoles, per pedalar per la nostra estimada Garrotxa. Mentres anava amb el cotxe cap a St. Jaume, anava mirant el termòmetre i ha arribat fins a -3º, el paisatge era gèlid, semblava que hagués nevat, estava tot blanc de la gelada.

Avui erem pocs dels Nafent, suposo que pedalar amb aquestes temperatures, s’han de tenir ganes. Els cinc valents érem: Ferrer i un servidor i els Banyolins: Manel, Àlex i Gerard. Només d’arribar m’he trobat a l’Àngel amb el seu flamant Golf Gti, que anava cap a Olot a buscar peces de recanvi, de la seva nova adquisició, un SEAT 600, de color blau clar, és tot un clàsic el paio.

Bé hem decidit anar cap a Sadernes, ja que els Banyolins no hi havien anat mai. Hem passat per el Forn de Calç i tot seguit hem agafat el GR, que va de Tortellà el pont d’el Llierca. Un cop hem atrevassat el pont, carretera i manta fins a l’Hostal de Sadernes, allà hem agafat la pista que et porta a Can Agustí de Riu. No i hem acabat d’arribar, ja que hi havia gent que feia temps que no agafava la bici i em decidit fer mitja volta. De direcció cap a Montagut hem agafat el corriol, el costat del Restaurant dels Tres Pins, que et porta a la carretera de Can Banal. Trenquem a la dreta, agafant la carretera asfaltada fins el trencant, esquerra, del camí del Cos (Roadbook20009). Un corriol molt guapo que et porta fins a un encreuament on passa la carretera del Cos. Nosaltres hem agafat el corriol de davant que et porta fins a Montagut, ja que anavemt una mica tard. La baixada, molt ràpida i ciclable el 100%. Un cop avall, carril bici i direcció cap a St. Jaume passant pel camí paral·lel a l’autovia, que surt el cementiri. Ha estat una molt bona matinal de BTT, on els nostres companys de Banyoles, han pogut gaudir de camins i corriols nous, per la zona de l’Alta Garrotxa, ens han assegurat que i tornarien, però amb una mica més d’entrenament, ja que molts d’ells feia força temps que no agafaven la bici i ja se sap, per aquestes contrades, els paisatges són molt bonics, però hi ha unes pujades bestials, que no enganyen. En total hem fet uns 38 Km. Bé, Salut a tothom i bones Vacances.

Pujades Mítiques

Després d’uns dies de vacances i desconnectar del mon de la bici, he tornat a la normalitat: jornades d’spinning entre setmana i una sortida el cap de setmana, amb els companys. Bé, aquest Dissabte hem fet una sortida improvisada, ja que els companys de Maià ens van convidar a fer una sortida+esmorzar a Mieres, però per problemes logístics no i vam poder anar, queda pendent. Algun dia n’haurem de fer alguna de sonada, ja que som molts els que ens agrada aquest esport i entre els Desfrenats, Aspres, Pedal Maià i Nafent, podria ser la bomba. Bé, s’haurà d’anar coent.

Doncs com anava dient, vam quedar aquest Dissabte amb : l’Àngel, Climent, Anguita i un servidor. Vam quedar a les 9:00, del matí el pavelló de Besalú. Com que en Climent i l’Anguita, encara no havien fet la Desfrenada 2010, vam decidir de fer-la. Vam fer tot el circuit, excepte el primer tram, el de Gircos. Tal com comentava en Gerard (http://ninxul.blogspot.com/) ja fa uns dies, hi ha alguns trams on passava la marxa, que sembla que hi vulguin fer una autopista, ja que està tot ple d’arbres tallats per terra. No se s’hi això en podem dir progrés o no? Pujades mítiques, com l’antena i la trivana, això és el que vam fer i la veritat s’ha de dir, que pel que fa a la pujada de l’antena , es puja de conya, han arreglat la pista i ja no hi ha aquella gravilla, que no hi havia maneres d’avançar. Els companys de St. Jaume els hi va encantar, ja que els corriols son molt guapos, tant de baixada com de pujada. El final no hi podia faltar la cervezeta típica de can Quei. El recorregut final va ser d’uns 32 Km. Fins la pròxima, salut a tothom.

La vall del Fluvià en BTT

Aquest Divendres 19 de Novembre, a les 20:00 del vespre, a la Sala d’actes de l’Ajuntament de Besalú, en Lato (secretari dels Desfrenats), farà la presentació del llibre La vall del Fluvià amb BTT. Jo no i podré esser, ja que estic de vacances per “les Espanyes”, però des d’aquest modest Bloc vull felicitar-lo per tota la feina que ha fet, per aconseguir que sortí a la llum aquest llibre, que farà encara més, donar conèixer els magnífics llocs que tenim a la nostra terra. Moltes felicitats i a continuar endavant.

Un altre cop embardissada

Ultimament, sembla que fem més Km caminant que a sobre de la bici, ja estic pensant en canviar-me les sabates de btt i portar unes bambes o Chiruques.

Avui hem quedat a les 9:00 del matí a St. Jaume, amb la Colla dels Nafent.

Jo he quedat un pel avanç amb en Rescalvo i l’Àngel, per pujar les bicis amb la furgo.

En total érem 7 bikers, amb ganes de passar una bona matinal: Xicu, Anguita, Ferrer, Climent, Àngel, Rescalvo i un servidor. En Climent ha fet la ruta, quina por!!!

Hem anat direcció cap a Castellfollit, cap el trencant d’Oix ens desviem i agafem la pista, a l’esquerra de la carretera que porta a la Torre.

Allà pujada forta fins a dalt. De seguida en Climent ha apretat, jo l’he volgut seguir una estona, fins que he decidit agafar un ritme i anar pujant tot solet. L’Àngel tenia problemes mecànics amb la bici i s’ha hagut de parar una estona. Un cop a dalt hem agafat la pista que et porta cap a la Vall del Bac, passant per Castellà. Allà ha esset el lloc crític. Havíem d’agafar un corriol i ben bé el costat feien la batuda del porc. Hem trobat un caçador de parada i ens ha dit que pel corriol que volíem passar, no els trobaríem, ja que ells caçaven per l’altre sector. Hem trovat les marques (blanques i verdes), que la veritat no se què volen dir, del camí que deia en Climent i a vall que fa vaixada. Era molt brut, quasi tot l’hem hagut de fer caminant, fins arribar a Can Planas. Allà hem agafat la carretera de la Vall del Bac i ens hem desviat cap a la Fàbrica nova, sota Can Perich. Com que anàvem bé de temps l’Anguita ens ha dit que hi havia un camí pels Angles i passant per tota vora del Fluvià, et deixava a sobre la fàbrica d’en Llongarriu. I així ho hem fet, però on era el camí? les últimes pluges se l’havien emportat, ja no hi quedava res. Tot i així hem trobat la pista i hem arribat el pla de Poliger, ben bé darrera la fàbrica d’en Llongarriu. Després agafem la pista de la Central i cap a St. Jaume falta gent. Un cop allà, el premi final d’una cervezeta a Ca l’Anton, aquest cop si, ben merescuda.

En total hem fet uns 32 Km, meitat caminant, meitat a peu, però ens ho hem passat de puta mare. Un 10 per en Climent, que sempre busca corriols nous, és un cul inquiet.

PD : El Diumenge dia 21, es farà la Marxa d’Oix, jo no hi podré esser, ja que estaré fora de vacances, però la colla dels Nafent no i faltaran.

Embardissada a Lliurona

Recorregut nou. Això és el que hem fet aquest matí amb els companys de Maià i companyia. Érem 6 bikers : Marc Olivet (http://marcolivet.blogspot.com/), Fàbregues, Pere (Bomber), Quim (Mingo), Marc (de St. Feliu) i un servidor.

Em va trucar en Marc a mitja setmana, per anar a pedalar plegats el Dissabte. En Quim (Mingo), m’havia dit que feien una ruta nova el mateix dia i aixís vam quedar.

A les 7:30, ja era a Maià. Allà he arribat amb en Quim (Mingo), els altres per diferents problemes, han vingut més tard. En Fàbregues, s’havia comprat unes sabates noves i el paio encara s’havia de posar les cales. En Marc Olivet, “pinxasso” abans de començar. Després dels diferents problemes tècnics, tots a pedalar, direcció cap a Espinau. Collons quina pujada!!!! ja feia temps que no la feia, ja que normalment la faig de baixada, és més divertit. De seguida el grup s’ha estirat, la gent anava molt picada, jo em trobava bé, per això he optat d’agafar un ritme i Nafent, mai millor dit. Un cop a dalt reagrupament i cap a Lliurona falta gent. Hi havia cérvols, cavirols, sembla ven bé un parc natural, entre els animals que hi ha, la verdor dels prats, les vistes i el baixell que hi tenen el costat de l’escola...En Marc Olivet volia anar a buscar un corriol que sortia cap a Falgàs, darrera la Mare de Deu del Món. No se si era el camí bó, però ens hem fet un tip de carrossejar la bici a coll. Tot i així hem anat a sortir el trencant de Soler, després hem agafat la pista que et porta a la carretera del Món. Ja només quedava fer la baixada fins a Maià, on per cert en Marc Olivet, ha tornat a rebentar, el tiu estava desesperat, sort que ja era el final.

En resum, han sortit uns 37 Km i una volta molt maca, que s’hauria de repetir més endavant, però agafant el camí bo, je je. Salut a tothom.