EQUIP NAFENT BTT

EQUIP NAFENT BTT

divendres, 17 de desembre del 2010

Caminada pels Bastiments















Avui som Divendres, tocaria anar a treballar, però no, m’he agafat festa per anar a caminar amb en Cuevas, un company de Besalú. El tiu ja fa dies que em punxava per anar a caminar amb raquetes, ja que és un expert amb la matèria. I així ho hem fet, hem quedat a les 7:00 del matí a Argelaguer, ja que viu allà, carreguem el cotxe amb les motxilles plenes de material, raquetes, bocates…Comencem a fer camí cap a Vallter, abans ens parem a Camprodon a fer un cafetó ben calent, ja que les temperatures estaven sota zero. Un cop a Vallter, ens equipem per protegir-nos del fred i a caminar s’ha dit. Agafem el camí que va el refugi d’Ulldeter, la veritat és que de neu no n’hi havia massa, portem les raquetes a la motxilla per si de cas, tampoc fa molt de fred i això que el Ter està ben gelat. Pugem una estona per la pista d’esquí i cap amunt que queda la dura pujada del coll de la marrana. L’últim tram es fa faxug, ja que la neu estava gelada i costava de caminar. Des de dalt veiem tota la vista de la vall, una passada, nosaltres decidim d’anar cap als Bastiments, de moment poca neu i res de raquetes. Després d’una bona estona arribem a dalt, mare meva quina pujada no sacava mai. Decidim anar a esmorzar a l´últim pic dels Bastiments, ja que està més a reces del vent. Comencem a veure núvols amenaçadors i agafem el camí de tornada, això si ens posem les raquetes, a dalt la cadena hi havia una mica de neu. Anem a surti a dalt la pista llarga, ens trobem un Francés que feia esquí de fons, era l’única persona que ens aviem trobat en tot el matí. Ens tornem a posar raquetes, ja que ens les Aviem tret per baixar. Agafem la pista llarga i cap avall, a estones de culs i a estones a peu. Sap greu ja que pràcticament, era la única pista que hi havia neu, gràcies els canons, de fet l’estació estava tancada. Ja a baix, de caps el bar a fer la cerveceta i l’entrepà. Més tard agafem el cotxe de tornada, però abans ens parem a Camprodon a fer el cafetó i la ratafia, que és el millor digestiu.

Una sortida diferent i molt xula, ja que era la primera vegada que em posava unes raquetes de neu, la veritat és que val molt la pena, espero repetir-ho més endavant.

En total hem fet unes 4h de caminada, he de dir, que els homes del temps em van espantar una mica, ja que pronosticaven neu a cotes baixes i l’han cagat de ple, un dia de collons, amb un sol radiant. Bé, salut a tothom.

1 comentari:

  1. Qui et va pelar Quim, no deixes res perd verd!!! Què tal en Cuevas, com li va la vida? fa la tira que no el veig.
    Bé, si no ens veiem abans... Bon Nadal!!!

    ResponElimina