Un altre el sac i ja en van 5, semblava que
era ahir que per primera vegada participava el Remences, amb en Gerard i en
Marc Garcia. Buff que ràpid passa el temps.
Anem per feina, després dels nervis previs a
la marxa, quedem a les 6:15 al pavelló de Besalú. El temps no acompanyava
gaire, ja que plovia a tot drap. Carreguem bicis i tots cap a Sant Esteve d’en
Bas. Aquesta vegada vam aparcar als voltants del poble, a Can Riera. Érem una
bona colla:
Volta Curta: Solà, Molas i Cristian.
Volta Llarga: Climent, Marc Olivet, Garrison,
Gerard, Tito, Lato, Lídia, Josep Anton i un servidor.
Mitja hora avanç de la sortida torna a ploure,
la cosa no pintava bé. Un cop a la sortida, anem agafant posicions ja que
estava tot a tope. Petardo i tothom a pedalar. A partir d’aquell moment
començava l’espectacle, je je. La gent anava a saco, com sempre tenia els
companys de Sant Jaume que em donaven ànims a la recta de Les Preses, per mi
aquesta és una de les parts més maques junt amb la travessia pel mig d’Olot.
Anava a un bon ritme, amb 1h ja em trobava a
dalt el Capsacosta i a partir d’aquí baixada cap a Sant Pau i gas fins a
Ripoll. Anava amb un grup d’uns 200 ciclistes, impressionant. Ja a Ripoll,
altre cop pujada per fer el Coll de Canes.
Vaig agafar ritme i anar pujant. Sense
parar-me a l’avituallament, baixada amb precaució fins Olot, on torno agafar un
grup bastant gran i directe cap a la Pinya i parcel·laria. Ja a l’encreuament
de la Volta Llarga, la gent començava a guarda forces per poder fer Bracons.
Allà em vaig trobar en Marc i vam fer uns metres junts, el paio es va enfilar
per aquelles rampes i ja no el vaig veure més. Hi havia mes penya de Sant Jaume
animant. Havies de trobar forces per poder arribar en condicions fins a dalt.
Els últims Km de pujada estaven plens de gent,
molt guapo. Em paro a repostar aigua i menjar i baixada fins a Torelló on torno
agafar un bon grup fins a Manlleu. A partir d’allà tot canvia, agafo roda d’un
ciclista d’Olot, que es diu Miquel Àngel i anem tirant tota l’estona junts,
anant recuperant posicions, ja més amunt de Cantonigros. Anàvem a un bon ritme,
començàvem a veure els primers ciclistes aturats per problemes de rampes, per
sort ja aviem fet el pitjor, ja només ens quedava la baixada de Coll de Condreu
i la recta fins arribar a en Bas, on vam arribar plegats.
Vaig acabar amb molt bones sensacions i el més
important, m’ho vaig passar teta.
El Final vaig fer un temps de 6h 04’. Molt
Content i després de parlar amb els companys dels Desfrenats, encara més ja que
la gent ja frisa per tornar-hi l’any vinent. Aquí teniu el Link de la marxa. En fi, Salut i Pedals.
PD: Vull Felicitar a tots els que fan possible
aquesta marxa, que any rere any es superen i ens fan disfrutar d’allò mes d’un
dia de ciclisme.