Besalú - El Torn

Aquest Diumenge passat, vam fer una ruta d’aquelles per repetir, ja que vam estrenar-nos, tots menys en Willis, per la nova carretera del Torn.

Bé, com sempre amb els Desfrenats, vam quedar a les 9:00 del matí al Pavelló de Besalú. Érem: Rescalvo, Albertí, Paco, Willis, Àngel, Pont, Gerard i un servidor.

Doncs bé, vam decidir anar direcció cap el Torn. Agafem la pista de Sant Fruitós i més endavant a mà esquerra, agafem el GR, un corriol on ja fa un temps hi havia passat. Hi ha algun tram ciclable, sobretot el començament, ja que un cop baixes, val més anar tot xino xano caminant. Està tot ple de rocam i és una mica perillós. Abans de fer la baixada, en David i en Paco, ens han abandonat. Tenien compromisos. Que i farem. Fem la baixada fins arribar el poble del Torn, que segons diuen pertany a Sant Ferriol. Aprofitem per menjar una mica i amunt que fa pujada. Anem a buscar la nova carretera del Torn. Una pista molt ampla que encara està en obres. Puja una mica, però res a veure amb la de Proans, es fa molt més bé. L’únic problema és la greda que fa que la roda patini constantment. Un cop el Coll, baixada fins a Mas Campolier, on ens esperava l’última pujada de la jornada, per arribar fins a Can Jou. Un cop a dalt baixada fins al plà de Santa Magdalena, on ens vam desviar a la dreta per anar a buscar la pista  del Torros. Passem per Sant Jaume i ens desviem per el Circuit de Garrell, argelaguer i tornada cap a Besalú. On com no, anem a fer la cerveseta a Can Quei , mentres comentem la bona matinal que aviem passat. En Total ens van sortir uns 37 Km. Salut a Tothom.

On és el Fred ?

Diumenge tranquil, no es veia ningú enlloc, no se si la gent el sentir els meteoròlegs que ja fa dies que anuncien un fred intens, o la mandra... bé el fet és que avui només érem dos valents: L’Àngel i un servidor.

Ens hem decidit a fer una sortida per l’Empordà, ja que com a mínim no feia vent com ahir i semblava que el sol ens acompanyaria.

Agafem direcció  cap a Maià, passant pel camp dels avions i pista fins a Maià. Passem pel costat de Santa Magdalena, però aquesta vegada passem de llarg per anar cap a Caixàs. Travessem la nacional i ens enfilem pujada amunt per anar a sortir a Crespià. Passem per la plaça, carrer amb túnel, per cert molt xulo i travessem la carretera per anar direcció cap a Espinavessa. Un cop allà, fem una visita curta per el poble, em feia gràcia, ja que encara no mi havia parat mai, sempre hi anava de pas. Petit però molt xulo, això si respirava una tranquil·litat absoluta, ni una anima, semblava desert.

Tornem agafar la pista que ens ha de portar cap el destí Final, que no podia ser cap altre que Navata. Un petit poble de l’Empordà, que últimament sembla que ens hi ha agafat un no se què, no ens cansem d’anar-hi. Suposo que deu ser que no hi han gaires pujades per la zona, je je.

Al arribar, ens hem trobat un personatge tot curiós, anava tot de blanc i no feia gaire bona cara. Així que ens hem decidit guarnir-lo una mica i fer-nos unes fotos amb ell. El seu voltant estava tot ple de ninots de tot tipus.

Fem un petit mossec, pel costat del dipòsit i de tornada cap a casa, passant per Lladó i fent un tros de carretera fins el trencant de Mas Pere Pau, on hem agafat el camí i a l’aparcament baixada a la dreta, per anar a sortir cap a la Confiança. Ens hem trobat un tram del Fluvià glaçat i això que de fred avui res de res, un dia molt profitós, ja que hem passat per camins on no hi havia passat mai. Un cop a Besalú, no podia faltar la ja típica cerveseta a Can Quei, mentre anàvem comentant la ruta del dia.

En Total ens han sortit uns 52 Km. Bé Salut i a resguardar-nos tots del Fred.

Maià + Beuda

Diumenge de temps mogut.  Un cel ennuvolat que amenaçava tempesta, però res de res, una mica d’aigua neu i encara gràcies.

Quedem a les 9:00 del matí, el pavelló de Besalú, per sortir amb els companys dels Desfrenats. Aquesta vegada, érem: Paco, Albertí, Willis, David, Arnau i un servidor.

                        Ens decidim anar cap el sector de Maià. Passem pel camp dels avions i fem la pista fins a Maià. Un cop allà anem direcció a Santa Magdalena. On quedem del tot parats en veure que del corriol de pujada, res de res. Havien fet neteja i han deixat una pista, on fins i tot si podria pujar amb cotxe. No se quin és el motiu de la neteja, ja que un cop a dalt de Santa Magdalena, ens vam trobar amb camions i pedres de les grans, apunt per moure. Haurem d’anar inspeccionant. Je je. Vistes impressionants de la nuvolada que hi havia per l’Empordà, on s’anava acostant poc a poquet. Doncs bé, anem cap a Ca l’Alzina, on avanç girem a la dreta, per anar a trobar la carretera que puja el Mont. Agafem el GR a l’esquerra i pujada cap a munt, per arribar el Padro, on parem una estoneta, per recuperar forces. Tornem agafar el corriol fins a Can Noguer de Seguero. On un cop passat agafem el GR, a la dreta, on fem el mateix recorregut que la passada Marxa de Pedalmaià. Fem la baixada de la línia, pujada a la guixera vella i camí cap a Palera, on agafem el corriol que baixa fins el viaducte, Can Ring, Centre de dia i baixada per les escales de Cal Parent. Com no, final d’etapa a Can Quei, on ens esperaven unes cervesetes, que com sempre es posen d’allò més bé. Ens vam trobar en Lato, que segons deia, a partir d’ara tocava esquia una mica i aparcar la btt. En Total ens van sortir uns 34 Km, que ja esta bé. Salut i Bones Pedalades.

Corriol Desfrenada 2011

Gaudir de la passada Desfrenada, això és el què vam fer aquest Diumenge amb el companys dels Desfrenats. Vam quedar a les 9:00 del matí, el pavelló de Besalú. Érem: Paco, Gerard, Àngel,  Albertí, Molas, Rescalvo i un servidor. Després de discutir sobre la sortida que faríem, en Rescalvo ens va proposar de fer el corriol de baixada de la passada Desfrenada, encara no l’havia fet. Doncs què carai, cap a Sant Jaume falta gent.

Vam passar per Argelaguer, Circuit Garrell, Sant Jaume i un cop allà, vam agafar el camí que puja cap a Santa Magdalena, agafant el primer trencant a la dreta, després del pou del glaç. Una pista enfangada de nasos, vaig patir d’allò més per pujar fins a dalt, ja que la roda patinava hi havies de fer el doble de força. Per sort vaig agafar la roda d’en Gerard i “xino xano” fins a dalt.

Recuperem forces, mentre feiem alguna que altre foto, amb postures de tot tipus...he Àngel?  Ara només tocava disfrutar del corriol de baixada.

La veritat és que estava molt bé, valia la pena pujar fins allà. Cap el mig de la baixada, en David va fer un capgirell i va saltar un parell de metres, per sort no es va fer res. El tros final el vam fer a peu. Un cop a la pista, agafem la mateixa ruta que havíem fet, ja que era una mica tard i encara ens quedava el millor, anar a fer la típica cervesa.  Un cop a Besalú, anem tots a Cal Renoc, on ens vam trobar en Fran i la vam fer petar una bona estona. Una molt bona matinal i un Total de 34 Km. Com diuen de mica en mica s’omple la pica. Salut a Tothom.

Santa Bàrbara De Pruneres

La primera sortida amb BTT de l’any i quin millor començament que fer una volta per l’Alta Garrotxa, més concretament a Santa Bàrbara. Un d’aquets llocs que no et canses de pujar-hi, les vistes son impressionants. És un dels millors indrets on veure la muntanya emblemàtica del Bassegoda.

Doncs si, avui Dissabte he quedat amb els companys dels Nafent, ja feia dies que no sortíem plegats. Érem: Paco Anguita, Climent i un servidor. Cap a les 9:00 del matí, tots apunt a St. Jaume. Allà agafem la carretera del cementiri i fent camí fins a trobar el bici carril de Montagut. Un cop a la creu, agafem la pista que puja cap el Cos. Un corriol amb una forta pendent. Un cop a dalt, ens trobem la pista que puja el Cos, la creuem i agafem el corriol que ens porta a la carretera de Can Banal. A l’altre costat de muntanya tot gelat, no i toca el sol ni de broma. Pujada per la pista que ens porta fins a Santa Bàrbara, amb unes rampes d’allò més fortes. Pel ben mig mentre pujàvem, ens trobem un cordill que travessa la carretera, amb la bici es passa bé, però si passes en moto, és un perill, espero que el treguin ben aviat avanç que passi cap desgràcia.

Un cop a dalt, un petit mossec, fotos i tertúlia contemplant les vistes de la Garrotxa.

Fem la baixada tot vorejant el tancat, allà ens trobem un caçador que ens orienta ja que se’ns havia colat el trencant. Passem per Coll de Jou, on hi ha el Mas que porta el mateix nom. Allà agafem el trencant que passa pel costat del Mas. Fem el corriol de baixada fins a la riera del Llierca, on passem pel ven mig, això si sense ni una gota d’aigua. Agafem el camí que ens durà fins a Sadernes. Carretera i manta cap a el Pont del Llierca, on decidim travessar-lo una mica més avall, tot just abans d’arribar a la pujada. Agafem el camí del Forn de Calç, costat del riu i amb un no res ens plantem a St. Jaume. Anem a fer la cerveseta al Bar el Revol, on la fem petar una estona, amb el regust d’haver fet una sortida “Pata negre” com diu en Willis.

En Total ens han sortit uns 30 Km, amb un desnivell de 746 m. Aquí teniu la ruta del company Anguita ( http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2393096)  Salut i moltes pedalades