Salut i Bon Nadal a Tothom!!!

Ara que venen dies de grans àpats i d’estar amb la família, he decidit fer un parèntesi i aprofitant que tenia festa, he agafat la bici de carretera. Feia uns tres mesos que n’hi la tocava i tenia ganes de fer una sortida, que ja feia dies que la tenia el cap.
Un cop hem acabat d’esmorzar amb la Susanna, ella havia quedat amb la seva germana, per comprar regals i jo m’he equipat i cap a pedalar falta gent. He sortit, cap a les 10:00 del matí, direcció cap el Coll de Bracons (1148m). Feia un dia un mica grisot, com diria en Molina, però no feia fred i això és bó, si res més no per pedalar. He anat cap a Argelaguer i primera pujada a Tortellà, que a mi m’agrada molt, ja que és molt constant. Una mica de descans i un altre cop pujada, aquesta fins a Montagut. Un cop a la rotonda agafo direcció cap a Castellfollit i trenco cap a St. Joan les Fonts. Anava a un bon ritme, passo per la Canya i agafo la carretera que va a Vallfogona, fins arribar a la Petrocat. Allà direcció al nou Hospital Comarcal de la Garrotxa, que ja comença agafar forma. Cap a la Pinya falta gent, aquest troç era el mateix, que el que vam fer, a la Terra de Remences 2010. Passant per la parcel·lària i pobles com Mallol, Puigpardines…Però el que no era igual era la pujada que m’esperava, ja que l’altre vegada vam anar cap a St. Esteva d’En Bas i allà s’acabava. Començo la pujada amb moltes ganes, però com veig els més de 7km que em queden, m’ho agafo bé. Agafo un ritme i Nafent, fins arribar a dalt el Coll, el cap de 45 minuts, més o menys. Prova superada, una pujada forta de Collons, sobretot els últims km, però amb unes vistes que son una passada. La veritat, val molt la pena, espero fer-la un altre dia acompanyat d’altres ciclistes i companys com: Gerard, Marc…La baixada ha estat una mica perillosa, tinc el fre de darrera que no frena i he hagut de ser una mica prudent. Un cop a baix, agafo direcció a Les Preses, Olot, St. Cosme, Castellfollit, St. Jaume, Argelaguer I finalment, arribada a Besalú. Un total de 83 Km i unes 4 hores de durada. Una volta molt recomanable i maca, on passa íntegrament, per la Nostra estimada Garrotxa.
Només queda dir-vos, que passeu un MOLT BON NADAL, amb companyia de les persones més estimades. Salut.

Caminada pels Bastiments

Avui som Divendres, tocaria anar a treballar, però no, m’he agafat festa per anar a caminar amb en Cuevas, un company de Besalú. El tiu ja fa dies que em punxava per anar a caminar amb raquetes, ja que és un expert amb la matèria. I així ho hem fet, hem quedat a les 7:00 del matí a Argelaguer, ja que viu allà, carreguem el cotxe amb les motxilles plenes de material, raquetes, bocates…Comencem a fer camí cap a Vallter, abans ens parem a Camprodon a fer un cafetó ben calent, ja que les temperatures estaven sota zero. Un cop a Vallter, ens equipem per protegir-nos del fred i a caminar s’ha dit. Agafem el camí que va el refugi d’Ulldeter, la veritat és que de neu no n’hi havia massa, portem les raquetes a la motxilla per si de cas, tampoc fa molt de fred i això que el Ter està ben gelat. Pugem una estona per la pista d’esquí i cap amunt que queda la dura pujada del coll de la marrana. L’últim tram es fa faxug, ja que la neu estava gelada i costava de caminar. Des de dalt veiem tota la vista de la vall, una passada, nosaltres decidim d’anar cap als Bastiments, de moment poca neu i res de raquetes. Després d’una bona estona arribem a dalt, mare meva quina pujada no sacava mai. Decidim anar a esmorzar a l´últim pic dels Bastiments, ja que està més a reces del vent. Comencem a veure núvols amenaçadors i agafem el camí de tornada, això si ens posem les raquetes, a dalt la cadena hi havia una mica de neu. Anem a surti a dalt la pista llarga, ens trobem un Francés que feia esquí de fons, era l’única persona que ens aviem trobat en tot el matí. Ens tornem a posar raquetes, ja que ens les Aviem tret per baixar. Agafem la pista llarga i cap avall, a estones de culs i a estones a peu. Sap greu ja que pràcticament, era la única pista que hi havia neu, gràcies els canons, de fet l’estació estava tancada. Ja a baix, de caps el bar a fer la cerveceta i l’entrepà. Més tard agafem el cotxe de tornada, però abans ens parem a Camprodon a fer el cafetó i la ratafia, que és el millor digestiu.

Una sortida diferent i molt xula, ja que era la primera vegada que em posava unes raquetes de neu, la veritat és que val molt la pena, espero repetir-ho més endavant.

En total hem fet unes 4h de caminada, he de dir, que els homes del temps em van espantar una mica, ja que pronosticaven neu a cotes baixes i l’han cagat de ple, un dia de collons, amb un sol radiant. Bé, salut a tothom.

Besalú - El Collell

El passat Diumenge, vam fer una sortida d’aquelles que creen afició. Vam quedar a les 9:00 el Pavelló de Besalú, amb els Desfrenats. Feia un dia esplèndid, una mica de fred, però suportable i amb un sol espeterran. Aquesta vegada érem força colla: Àngel, Jaume, Rescalvo, Gerard, Paco, Carles, Sala i un servidor. En Jaume portava la batuta, el paio ja portava el Roadbook, amb l’itinerari fet. Aquesta era agafada del llibre d’en Lato. La ruta semblava que podia està bé, ja que passava per algun camí que no hi havia passat mai. Ja només quedava començar a pedalar i així o vam fer. Vam anar direcció cap a Sant Fruitós i agafem la pista que porta cap a Can Jou, una mica abans, ens desviem a l’esquerra per un camí que travessa la riera de Junyell. Per cert allà el grup es va dissoldre, ja que en Carles i en Sala ens van deixar, ells van continuar cap a Can Jou, després direcció a St. Jaume i Besalú, en Sala feia mig any que no agafava la bici i ja se sap...Un cop allà, pujada molt xula, fins arribar a un punt on hi havia dos corriols, per cert molt bruts, agafem el de la dreta. Vam fer quasi tot el camí a peu, és un d’aquest camins, que si estiguessin nets, seria una passada, ja que hi havia baixades molt guapes. De cop vam trobar una casa i a partir d’aquí tot ciclable. Vam passar pel Torn i tot seguit vam agafar la carretera, que va el Santuari del Collell. Un cop el Collell, vam fer una parada tècnica per recuperar forces i fer la Foto Oficial de la sortida. Ja recuperats, anem direcció cap a St. Miquel de Campmajor i uns quilòmetres abans trenquem a l’esquerra, per agafar la pista que va cap el Collet de Guixeres. Una pista on hi ha de tot pujades que no s’acaben mai i baixades super ràpides. El cap de poc ja estàvem a tocar a Fàres, on vam agafar el GR i cap a Besalú falta gent. On no podia faltar l’esperada Cervezeta i tertúlia, a Can Quei, que ja feia uns quants dies que no i anava. Una molt bona matinal, amb camins, on no hi havia passat mai i molt bon emvient. En Total vam fer uns 39 Km, que ja està prou bé. Per cert aquest Dissabte passat, vaig quedar amb en Marc (de St Feliu), per anar a corre, pels voltants de l’Estany de Banyoles. El tiu té una ruta, on i va a entrenar, que passa per un munt de corriols molt ben parits, ja tinc ganes de fer-los algun dia amb btt. En total vam fer uns 12 Km, jo anava el límit i ell com res, n’hi es va cansar, si si és d’un altre nivell el paio. Bé, Salut a tothom.

PD: Totes aquestes fotos, estan agafades del Bloc (http://pedalar-entre-muntanyes.blogspot.com/), d’en Jaume , el fotògraf oficial d’aquesta marxa.

Caminada Cap de Creus - Port de la Selva

Aquest Dimarts vam quedar amb la família, per anar completant els camins de Ronda de la Costa Brava. Vam sortir a les 9:30 del matí de Besalú, amb les motxilles ben plenes i amb unes ganes boges de caminar. Érem en: Pep, Berta, Gemma, Susanna i un servidor. Aquesta vegada vam agafar dos cotxes, ja que un el vam deixar el Port de la Selva i l’altre al Cap de Creus, que va ser on vam començar la caminada. Feia un dia molt estrany, pel camí vam trobar molta boira, però no feia gens de fred. A les 11.00 del matí començàvem a caminar, tot seguint la carretera que porta a Cadaqués durant 3,5 Km, després gir a la dreta i a partir d’aquí tot camí sense asfalt, amb les marques del GR11 de referència. El camí no és dur, però et fas un fart de pujar i baixar…Aquest passa força per l’interior, ja que estàs molta estona que no veus el mar. Fins que el cap d’unes 3 hores de caminar, el vam veure amb tota la seva plenitud. Teníem a sota, la Cala Tavallera (nudista), una cala completament verge, que per accedir-hi vam haver de baixar un corriol amb molta pendent. Allà va ser on ens vam parar a menjar i vam gaudir del bonic paisatge. El cap de poca estona tocava continuar, ja que aquesta època de l’any, els dies son molt curts i es fa fosc de seguida. Tornem a pujar la pujada i agafem un altre cop el GR11, passant per Sant Baldiri de Tavallera, una ermita molt bonica que l’estant restaurant. Ja quedava poc, l’últim tram es fa amb una pista sense asfaltar amb unes vistes impressionants de la Cala Tamariua, on ja es podia veure el Port de la Selva, per la part del darrera, ja que vas a sortir pel Port de pescadors. Un cop arribats el destí final, tots a recuperar forces el primer bar que vam trobar, per fer la cervezeta i descansar una mica. La veritat és que la caminada val molt la pena, passes per indrets completament verges, dels pocs que queden a la Costa Brava. En total vam fer uns 17 Km, amb un temps d’unes 5 hores. Ja només quedava anar a buscar el primer cotxe el Port de la Selva i tots plegats anar a buscar el segon al Cap de Creus, ja completament fosc i cap a Besalú falta gent. Salut a tothom.

Ensenyant nous camins

Un fred que pela, segons diuen els entesos, un dels dies més freds de l’any. Doncs que collons, avui hem quedat a les 9:00 del matí a St. Jaume amb uns companys de Banyoles, per pedalar per la nostra estimada Garrotxa. Mentres anava amb el cotxe cap a St. Jaume, anava mirant el termòmetre i ha arribat fins a -3º, el paisatge era gèlid, semblava que hagués nevat, estava tot blanc de la gelada.

Avui erem pocs dels Nafent, suposo que pedalar amb aquestes temperatures, s’han de tenir ganes. Els cinc valents érem: Ferrer i un servidor i els Banyolins: Manel, Àlex i Gerard. Només d’arribar m’he trobat a l’Àngel amb el seu flamant Golf Gti, que anava cap a Olot a buscar peces de recanvi, de la seva nova adquisició, un SEAT 600, de color blau clar, és tot un clàsic el paio.

Bé hem decidit anar cap a Sadernes, ja que els Banyolins no hi havien anat mai. Hem passat per el Forn de Calç i tot seguit hem agafat el GR, que va de Tortellà el pont d’el Llierca. Un cop hem atrevassat el pont, carretera i manta fins a l’Hostal de Sadernes, allà hem agafat la pista que et porta a Can Agustí de Riu. No i hem acabat d’arribar, ja que hi havia gent que feia temps que no agafava la bici i em decidit fer mitja volta. De direcció cap a Montagut hem agafat el corriol, el costat del Restaurant dels Tres Pins, que et porta a la carretera de Can Banal. Trenquem a la dreta, agafant la carretera asfaltada fins el trencant, esquerra, del camí del Cos (Roadbook20009). Un corriol molt guapo que et porta fins a un encreuament on passa la carretera del Cos. Nosaltres hem agafat el corriol de davant que et porta fins a Montagut, ja que anavemt una mica tard. La baixada, molt ràpida i ciclable el 100%. Un cop avall, carril bici i direcció cap a St. Jaume passant pel camí paral·lel a l’autovia, que surt el cementiri. Ha estat una molt bona matinal de BTT, on els nostres companys de Banyoles, han pogut gaudir de camins i corriols nous, per la zona de l’Alta Garrotxa, ens han assegurat que i tornarien, però amb una mica més d’entrenament, ja que molts d’ells feia força temps que no agafaven la bici i ja se sap, per aquestes contrades, els paisatges són molt bonics, però hi ha unes pujades bestials, que no enganyen. En total hem fet uns 38 Km. Bé, Salut a tothom i bones Vacances.