Quin Gran Dia, mare meva. Després de no se
quants dies de parlar de la marxa, amb tota la tropa dels Desfrenats i de fer
algun que altre entreno per carretera, el passat Diumenge vam fer el Terra de
Remences 2013 i ja en van quatre participacions seguides. Aquesta vegada, però
m’estrenava a la volta llarga de 175Km.
Bé, com ja és costum, vam quedar amb els
companys, el bar Esport de Besalú.
Cap a les 6:15, ja estava menjant un entrapar
de fuet i un suc. De mica en mica va anar arribant la gent. Un cop tots reunits
cap a Sant Esteve d’en Bas falta gent.
Aparquem els respectius cotxes a l’aparcament
de Plasticsa. Ens posem el “traje de luces” i tots apunt per la foto Oficial.
Aquesta vegada érem colla. Volta Curta: Gerard, Lato, Pont, Sararols, Molas,
Garrison i Xavi. Volta Llarga: Marc, Lídia i un servidor. Tot un èxit.
Agafem posicions per la sortida de la llarga,
estava tot ple, més de 2000 persones, quasi res. Cuet i tots a pedalar. En
Marc, només sortir ja el vaig perdre de vista, anava com una bala. Com l’any
passat hi havia la colla de Sant Jaume: Bereques, Bota i Sònia, a l’aparcament
del Caprabo animant-me i fent fotos, molt emocionant.
Passem per Olot, que com sempre és el més
guapo i gas fins a la Canya. A partir d’aquí vaig fent el meu ritme, sense
forçar la màquina com l’any passat. Mentre pujava el Capsacosta, vaig veure en
Met Estanyol que pujava a tota llet, quin Crack. Em notava bé, vaig anar amb un
grup d’uns 100 ciclistes de Sant Pau a Ripoll, anàvem a un ritme prou bo, el
semàfor ni el vam veure. Pujada altre vegada, ara el Coll de Canes, aquest
també agafo ritme i xino xano cap amunt. La baixada ja era una altre cosa, la
gent anava com un cuet i jo el darrera. Un cop a Olot tocava agafar forces per
lo que ens esperava després. Em trobo la Mari, que em dona ànims al costat del
nou hospital. Passem per la Pinya, on faig una petita parada per fer un riu i parcel·lària
a ritme constant guardant forces, com la resta del grup, que per cert feien
tots la llarga. Apunt de començar a pujar Bracons, em passa en Xavi Triola, que
feia la Curta. Pujada a Coll de Bracons, ara tocava patir una mica, no em podia guardar
res, mentre pujava em trobo a la Coral i l’Isa, amb una pancarta que posava
“Quim anar fent Nafent nafent i no frenis”, això em va donar ànims per pujar.
Abans d’arribar a dalt em trobo en Jaume Castells, que em dona més ànims,
mentre em feia la foto corrents el costat , quin pajaro el tiu. Un cop fet el
cim, em paro a menjar i beure una mica i el cap de res agafo la bici i a vall
que fa baixada. Collons com baixava, era ràpida de collons. Ja a Torelló agafo
un grup i no el deixo fins a Manlleu. On hi havia en Sito, la fem petar una
estona mentre aprofito per menjar i beure altre cop. Quedava el pitjor, el Coll
de Condreu, passant avanç per can Tonigròs on hi havia l´últim avituallament,
que també em vaig parar. La gent anava trinxada, tothom anava a la seva bola,
quedava aguantar fins el final. Ja el Coll, baixada arriscada i recta a
tope, fins arribar a l’arribada, a Sant
Esteve.
Molt i molt guapo, havia patit, però havia
valgut la pena. El Final 6:28, que per mi està prou bé. Pel que fa els companys
m’han comentat que els hi ha anat de conya i el més important, ens ho vam
passar teta. Des d’aquí vull felicitar l’Organització, un 10, tot perfecte.
Salut i Fins la Propera.
Molt bé Quim!! i ara que?? Quebrantahuresos!!! Jo encara no he fet or...
ResponEliminaQue va, m'agradaria anar el tres nacions. Sempre i quant i aneu vosaltres. El mes important no és fer Or, si no disfrutar de la marxa. Un altre any serà, je je.
Eliminamolt b quim quina palissa!, si tot va bé l'any que bé faré la llarga, vaig disfrutar molt a la curta.
ResponEliminaAl 3N jo hi vaig..i en Gerard i en Garrison van dir que també... em volia inscriure ahir pero abans vull comprar el xip groc... estic tip de pagar el lloguer...